Final a una nova temporada

Hem acabat. Sí. Penso que de la millor manera possible. El 12è lloc a Limone em deixa un bon regust de boca, per com ha anat la temporada i sobretot, per la gran qualitat que hi havia en el màster final. Ho he dit alguna altra vegada, com puja el jovent. És ben cert... com puja!!.

A Limone anava amb la feina feta, però malgrat això, córrer amb els 30 millors del món, sempre et genera els dubtes de com estaràs o com estaran els altres.

M'he sentit molt bé, i la veritat que durant els primers 20 quilòmetres no he baixat del top 8, i això de per si, em donava unes energies bastant importants. Després he començat a patir, sobretot amb el fang, que ha provocat que tingués un ensurt amb una patinada una mica "heavy" que ha fet baixar el ritme, perquè he tingut rampes als abductors que m'ha obligat a baixar una mica el ritme cosa que a la darrera baixada ha provocat que perdés unes quantes posicions, però tot i això, estic content de la carrera que he fet. Penseu que aquí, hi havia molt POTA NEGRE...

Quedar 12è, és brutal!!

Acaba aquí la temporada, que va començar el 20 d'abril. S'ha fet molt llarga, però curta a la vegada. Ha passat molt de pressa.

Faré valoració més endavant, però quatre carreres de l'skyrunning amb molt bons resultats i les dues de l'europeu amb resultats extraordinaris, fan que tanqui el 2019, content i satisfet.

Foto: Albert Joquera / Skyrunning

Abans que tanqueu la plana, us vull deixar una reflexió del que veritablement és Limone. La final de les finals on només els millors tenen cabuda i on Andorra, ha tornat a estar representada. ORGULL MÀXIM !! Mireu el següent vídeo i gaudiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *