Content i feliç

No us negaré que tenia dubtes, molts dubtes. Mai havia estat lesionat i he arribat als europeus, sense poder entrenar tot el que hagués preferit. Però crec que això també m'ha fet bé. Des de l'estiu quan vaig tenir el trencament fibrilar al bessó, he fet molt poc trailrunning i molta "flaca" i crec que això m'ha anat bé.

Per terres italianes, ha anat genial. Dijous, en el quilòmetre vertical, vaig acabar molt content i aquest dissabte a la skyrunning, les sensacions han estat igual de bones que en la de la vertical. Així que acabo amb un 5è lloc a la combinada que em fa feliç.

Aquests, amb tota la seguretat, seran els meus darrers europeus. Al fer-se durant dos anys, ara mateix no em veig amb cor de seguir corrent a l'alt nivell. Perquè no us podeu imaginar com puja el jovent, d'avui en dia. Però d'això ja us parlaré un altre dia.

Crec que toca estar content i feliç i felicitar a tot l'equip, perquè sense cap mena de dubte, portem Andorra al cor, al cap i a les cames, i us ben asseguro que moltes vegades quan ho engegaries tot a rodar, heu estat vosaltres els que ens feu continuar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *