Primer test de temps

Sembla que fos ahir (ironia) que finalitzàvem la temporada 2019 que ja tornem a ser. Aquest dissabte, amb la fresqueta, hem començat la pretemporada 2020. Amb el seleccionador Fabrizio Gravina i la Laura Orgué hem començat amb sèries progressives a l'Estadi Comunal d'Andorra la Vella de 5'20 hem acabat a 3'15" amb tot el grup: grans, petites, nois, noies... Tothom ha treballat el que tocava i el que era important, que tant en Fab com la Laura han anat agafant les ppm tant de l'esforç com del repòs, per així poder fer els seus càlculs i seguiments (vés a saber el que tramen els dos junts, ja me'ls imagino amb calculadora i bata blanca de científics).

Després de treure la "carbonilla", cal tenir present que feia més d' un mes que no corria, ha tocat fer una petita, curta i intensa vertical per la Comella. El recorregut marcat per en Josep, ha estat bastant maco, sobretot després de la nevadeta que ha caigut aquesta nit. Ha calgut el gorro i força, però no cal dubtar que s'ha fet el que s'ha pogut.

Pujant a la Comella. / Foto: Carles Alonso

Ja diuen, que la pretemporada és el moment de l'esport que menys agrada a la gent, però el que més satisfacció et comporta, ja que és la base dels èxits del futur.

En definitiva, matí entretingut, on hem xerrat (això molt), hem rigut i hem patit. És el que toca....

🙂

Adéu temporada 2019

Aquest divendres a la seu central de Morabanc hem fet la valoració final de temporada. Primer des de la federació i la direcció tècnica. Després ens ha tocat als corredors analitzar, una temporada que hem viscut molts canvis.

Sí, canvis de reglament; barreja de dos circuits amb el que això ha suposat.... Moltes coses, que tot i això no ens ha fet perdre ni les ganes de córrer ni la il·lusió de defensar el nostre país, Andorra, com es mereix.

Sincerament, tornar a explicar com ha anat la temporada,... (no tinc gaires ganes, ja sabeu com ha anat), però sí que em quedo amb dos moments: un, l'Europeu, on després de la lesió em va sortir les carreres (cal recordar que vaig fer Vertikal i Sky) perfectes. Mostra d'això va ser el 5è lloc final, de la combinada; l'altre punt va ser el màster de Limone, on corrent amb els 30 millors corredors del Món, vaig estar durant molt temps a les posicions top 10, que mostra que continuo tenint espurna per estar entre els millors. Sí, ja sabem que el jovent tira fort, però us podeu imaginar un avi de 40 anys com jo, competint amb nens de 21, 22 anys? Doncs això passa, i l'avi encara planta cara.

Bé, com us deia, aquest divendres tanquem temporada. Roda de premsa i sopar de cloenda.

Abans d'anar a dormir, voldria donar les gràcies a la @famuntanyisme @morabanc @viladomatesports i a @multisegurassegurances pel suport que ens han donat. També a tots i totes els i les companys/es de selecció. Tenim un excelent grup. A l’entrenador, a la fisio. I no em puc oblidar de la Meri, el Jofre i la Valentina, els meus pulmons quan em falta l’aire..... ❤️❤️❤️

No tindrem gaire descans. Demà dissabte, tenim primer control de temps de pretemporada 2020. O sigui que.... a dormir aviat que demà toca, al lío!!

Club Caldea, nou patrocinador personal

Ahir ho vau poder veure, i aquí al costat, en el mur de l'instagram hi ha alguna foto. Però ja és oficial. El centre esportiu, d'oci i wellness CALDEA, és des d'octubre, nou patrocinador personal. Allà podré portar a terme el treball de condicionament, de manteniment i de prevenció que em pertoca. Amb material de darrera generació formar part del CALDEA CLUB símplement és ideal. De la mateixa manera, un cop finalitzada la feina, podré gaudir del privilegiat Centre Termal que hi ha en el Centre que és, sense cap mena de dubte, tot un referent internacional.

Final a una nova temporada

Hem acabat. Sí. Penso que de la millor manera possible. El 12è lloc a Limone em deixa un bon regust de boca, per com ha anat la temporada i sobretot, per la gran qualitat que hi havia en el màster final. Ho he dit alguna altra vegada, com puja el jovent. És ben cert... com puja!!.

A Limone anava amb la feina feta, però malgrat això, córrer amb els 30 millors del món, sempre et genera els dubtes de com estaràs o com estaran els altres.

M'he sentit molt bé, i la veritat que durant els primers 20 quilòmetres no he baixat del top 8, i això de per si, em donava unes energies bastant importants. Després he començat a patir, sobretot amb el fang, que ha provocat que tingués un ensurt amb una patinada una mica "heavy" que ha fet baixar el ritme, perquè he tingut rampes als abductors que m'ha obligat a baixar una mica el ritme cosa que a la darrera baixada ha provocat que perdés unes quantes posicions, però tot i això, estic content de la carrera que he fet. Penseu que aquí, hi havia molt POTA NEGRE...

Quedar 12è, és brutal!!

Acaba aquí la temporada, que va començar el 20 d'abril. S'ha fet molt llarga, però curta a la vegada. Ha passat molt de pressa.

Faré valoració més endavant, però quatre carreres de l'skyrunning amb molt bons resultats i les dues de l'europeu amb resultats extraordinaris, fan que tanqui el 2019, content i satisfet.

Foto: Albert Joquera / Skyrunning

Abans que tanqueu la plana, us vull deixar una reflexió del que veritablement és Limone. La final de les finals on només els millors tenen cabuda i on Andorra, ha tornat a estar representada. ORGULL MÀXIM !! Mireu el següent vídeo i gaudiu.

Content i feliç

No us negaré que tenia dubtes, molts dubtes. Mai havia estat lesionat i he arribat als europeus, sense poder entrenar tot el que hagués preferit. Però crec que això també m'ha fet bé. Des de l'estiu quan vaig tenir el trencament fibrilar al bessó, he fet molt poc trailrunning i molta "flaca" i crec que això m'ha anat bé.

Per terres italianes, ha anat genial. Dijous, en el quilòmetre vertical, vaig acabar molt content i aquest dissabte a la skyrunning, les sensacions han estat igual de bones que en la de la vertical. Així que acabo amb un 5è lloc a la combinada que em fa feliç.

Aquests, amb tota la seguretat, seran els meus darrers europeus. Al fer-se durant dos anys, ara mateix no em veig amb cor de seguir corrent a l'alt nivell. Perquè no us podeu imaginar com puja el jovent, d'avui en dia. Però d'això ja us parlaré un altre dia.

Crec que toca estar content i feliç i felicitar a tot l'equip, perquè sense cap mena de dubte, portem Andorra al cor, al cap i a les cames, i us ben asseguro que moltes vegades quan ho engegaries tot a rodar, heu estat vosaltres els que ens feu continuar.

Amb ganes de representar a Andorra amb orgull

El proper dijous, a les 4 de la tarda Òscar Casal prendrà part en el que serà la prova Vertical de la Veia Sky Race, un prova que com ell molt bé dir és "pura agonia i tots sabem que tocarà patir molt".

L'andorrà no acabarà aquí la seva participació en els europeus, ja que el dissabte li tocarà particpar a la prova de l'Sky Race. Una cursa de 31 quilòmetres i 2.600m+ amb trams molt tècnics que obligarà a donar el màxim d'ell mateix a un Òscar Casal que encara va amb dubtes, degut a la lesió produida el passat 3 d'agost i que no li ha permés entrenar amb continuitat en "mode trailrunning" tot i que ha aprofitat per no baixar-se en cap moment de la seva nova amiga, la bicicleta.

Poder estar a la sortida, ja és un triomf per a Òscar Casal que aspira a fer una bona prova, però sobretot poder-la gaudir, essent conscient que "represento a Andorra i això és el màxim, per mi" comentava el propi Òscar.

La prova italiana marcarà els esdeveniments propers del corredor, ja que en breu tindria un nou compromís com seria la participació en el màster final de l'Skyrunning. Els dubtes, degut a que Òscar Casal està vivint a les seves carns el que és la seva primera lesió muscular, hi són, però com ell mateix diu "és durillo perquè mai havia tingut una lesió muscular, però el que sñi que tinc clar es que ho donaré tot".

Quin orgull veure la nostra gent animant

Tinc aquella sensació que se m'està fent molt llarga la temporada. Tenia moltes ganes de córrer a casa, amb els de casa i pels de casa... i quan tocava apretar no anava ni pujant ni baixant. Un mal dia, però que tinguis aquestes sensacions a la cursa que esperes tot l'any, és una veritable me... En aquells moments ho veus tot negre. Et planteges moltes coses, però està clar que no podia abandonar. Per vosaltres, pels que heu estat allà apretant i animant... quin orgull.... però per això mateix us demano perdó. No he pogut fer la meva millor cursa. Ara més que mai, després de Skyrun Comapedrosa, tocarà descansar cames però sobretot cap. Carregar energies i tornar a la segona part de la temporada amb ganes i força. Gràcies de tot cor, heu estat clau perquè el Comapedrosa no fos un infern, tot i que no ha estat fàcil. La vostra empenta m'ha donat forces.

Gràcies, gràcies i mil gràcies.

Motivat com mai per córrer a casa

Quantes ganes que tinc de córrer per casa. I és que córrer l'SkyRun Comapedrosa és com si ho fes al patí de casa. Em sento molt bé. Aquesta setmana he fet molt poqueta càrrega per no dir res. Descans actiu, carregant piles perquè la carrega estava feta de feia dies. Ha tocat recuperar bé, carregar els dipòsits d'energia, perquè per la cursa en caldrà i molta. Donen mal temps, per la qual cosa la Comapedrosa es complicarà encara més. Però ja és això. Estic molt motivat perquè corro a casa i tinc moltes ganes de tancar aquesta primera part de la temporada d'estiu.

Espero que malgrat el temps, el recorregut estigui ple de gent que vinguin a gaudir d'un dels nostres grans espais, i perquè no, també animeu a TOT l'equip nacional de curses de muntanya. Parlo per mi, però poc m'equivocaré si ho poso en boca de tots que aquesta és l'Skyrace més especial de la temporada.

Així que, us espero a tots i totes en el recorregut.....

El cap ha pogut més que les cames

Estic fustrat i cabrejat. No ho sabeu prou. Perquè avui ha estat la primera carrera en la que m'he trobat que no tenia ganes de córrer. Sí, com ho sentiu. Un dia d'aquells que les cames les sentia bé, havia trobat l'energia que no tenia durant la setmana, però... el cap m'ha pogut

Des de l'inici el cap "barrufava": Què fas aquí? I es ben cert que quan comences així, malament. En el kilòmetre 15, en el balneari quan ja portàvem 1000+ he dit prou. Tot s'ha de dir, que fins el moment portàvem un ritme de bojos. Els primers ja s'havien distanciat a 5 minuts... però el cap ha pogut més que les cames i ha dit prou.

Això sol passar durant la temporada. No cal fer llenya de l'arbre caigut. Simplement, assimilar-ho i saber-ho gestionar.

Tocarà descansar, netejar ment i esperar que a la propera vagi millor.

#SkyMasters19

#IAmASkyrunner

#SkyrunnerWorldSeries19

Anem a Barruera a fer-ho el millor possible

Tornem a tenir prova de l'SkyRunning, aquest cop, relativament a prop de casa, a Barruera, en el que serà, igual que va passar a Livigno, una SuperSky o el que és el mateix, una cursa de doble puntuació. Aixó significarà que a la graella de sortida estarà la "cream de la cream" de les curses de muntanya, que buscaran un bon resultat per millorar a la classificació provisional del circuït.

La cursa tindrà 42km de recorregut amb 2800m+. És un pel llarga per a mi, perquè jo prefereixo que siguin una mica més curtes i que tinguin més explosivitat però no per això em rendiré abans de sortir. Això mai. Intentaré fer-ho el millor possible...

Vaig amb moltes ganes, però també haig de dir que aquesta setmana després d'estar a 2Alps, no he acabat d'aconseguir l'energia que em caldria. Crec que estic covant una mica d'angines, però no desistiré. Em queden dos dies per recuperar i preparar-me per la batalla...

Tinc clar que porto els entrenaments necessaris per fer una bona cursa, i així que tocarà apretar les dents i donar-ho tot !!.